Espai Personal

ActiFolio: Lliurament de l'activitat R1

Lliurament de l’activitat R1

Quarta actuació: L’escriptura com a mirall: l’emergent de la resolució de conflictes i el valor del consens documentat (dimarts, 19 de maig de 2026)

Dimarts, 19 de maig de 2026

1. Descripció de l’activitat

Aquesta setmana continuo endinsada en la redacció tècnica del Full de Ruta Metodològic, fent el buidatge de la informació recollida en els enregistraments dels claustres passats. Durant aquest procés d’escriptura, analitzant conjuntament la informació amb la meva tutora de pràctiques, ens hem adonat d’una mancança crítica a l’escola: la manca d’un criteri unificat en la resolució de conflictes, un aspecte que ha generat força tensions al centre al llarg d’aquest curs. Davant d’això, hem decidit que el document no podia mirar cap a un altre costat. Hem passat moltes hores de feina intensa (estirant les jornades fora de l’horari lectiu) per dissenyar i planificar un nou claustre pedagògic extraordinari. Aquesta sessió es planteja com un espai de trobada per debatre i tancar una línia d’actuació comuna davant els conflictes, la qual s’integrarà immediatament com un pilar fonamental del document del projecte.

2. Objectius relacionats amb l’activitat

En primer lloc, el fet d’organitzar un claustre específic per abordar la convivència respon directament a la necessitat de recollir i consensuar aquelles estratègies que es duien a terme de forma oral o desorganitzada (O.E.2.1); el dia a dia demostra que cada mestre actuava segons el seu propi criteri i que cal unificar la mirada.

En segon lloc, la planificació d’aquesta sessió de treball conjunt és l’eina per guiar l’equip docent cap a la presa de decisions i el pacte d’acords (O.E.1.1), aprofitant la forta feina metodològica que la Cap d’Estudis ja havia iniciat al centre.

Finalment, incloure la resolució de conflictes en el Full de Ruta és l’única manera de transformar la cultura del diàleg en una cultura de l’acord documentat (O.E.2.2). No estem fent un document per “complir”, sinó una estructura organitzativa real: en definir com l’escola actua davant un conflicte, estem creant la base que permetrà que l’infant rebi una educació coherent i de qualitat en el seu pas pel centre (O.E.2.1), ja que la coherència pedagògica és indissociable d’un clima d’aula segur i previsible.

3. Reflexió personal 

Com a futura psicopedagoga, aquesta setmana m’ha servit per entendre que un projecte d’intervenció mai és una línia recta, sinó un procés viu. Des d’una perspectiva de l’assessorament psicopedagògic institucional, l’acte de redactar el Full de Ruta ha funcionat com un “artefacte mediador”. No és només un paper on s’escriu, ha actuat com un mirall que ha fet emergir un problema real (el buit en la gestió de conflictes).

La potència d’aquesta eina de canvi, com s’està movent tot a nivell de centre gràcies a les converses de claustre, demostra que el document té la capacitat d’impulsar l’autoavaluació de la mateixa escola. Si ens haguéssim limitat a documentar el que ja funcionava bé, hauríem fet una feina estètica, però no transformadora. La vertadera qualitat de la intervenció es dona quan ajudem el sistema-escola a mirar les seves contradiccions i a regular-se des del consens.

A més a més, és de vital importància fer front als problemes de convivència i conflicte d’un centre, ja que com bé diu Tirado Ramos (2021), un ambient de respecte a l’aula és una condició necessària i imprescindible per tal que els infants progressin en els seus aprenentatges.

4. Les evidències

  • Guió de dinamització i graella de recollida de dades dissenyada per al proper claustre extraordinari.

  • Diari de reunions de coordinació “extraescolars” mantingudes amb la Cap d’Estudis.

5. L’avaluació de la intervenció o les activitats

L’avaluació d’aquesta fase és altament positiva i encoratjadora. Tot i que aquesta desviació del pla inicial suposa més càrrega de feina, la plasticitat del projecte per adaptar-se a una necessitat tan urgent és un indicador d’èxit. L’aliança amb la Cap d’Estudis ha estat el motor que ha fet viable aquesta ampliació, el seu lideratge pedagògic i la meva mirada han encaixat perfectament per donar una resposta ràpida a un problema que estava afectant el benestar de l’escola.

6. Observacions personals

Aquesta setmana estic experimentant el que realment significa “fer escola”. Treballar col·laborativament amb la meva tutora, compartint reflexions fora d’hores, està sent un aprenentatge brutal sobre el lideratge educatiu. M’he adonat d’una paradoxa: de vegades, els claustres assumeixen que tenen acords pel simple fet de parlar-ne en els passadissos, però aquesta “falsa sensació de consens” es trenca quan sorgeixen les dificultats del dia a dia. Malgrat el cansament físic de portar aquest ritme tan intens, em sento molt satisfeta de veure que el nostre projecte s’està convertit en l’àncora que el CEIP Tramuntana necessita per aconseguir una pau i coherència metodològica real.

7. Bibliografia 

Tirado Ramos, M. (2021). Escuelas que enseñan: el conocimiento sí importa. Editorial Círculo Rojo.

Segona actuació: dinamització de grups de discussió (5 i 6 de maig de 2026)

Aquesta setmana l’activitat central ha estat la dinamització dels grups de discussió amb l’equip docent, i s’han portat a terme ahir (dimarts, 5 de maig de 2026) i avui (dimecres, 6 de maig de 2026). L’objectiu era recollir les estratègies d’ensenyament-aprenentatge que s’apliquen actualment al centre de forma fragmentada o oral. Per fer-ho, he dissenyat una dinàmica participativa que ha permès als mestres expressar no només què fan, sinó per què ho fan, centrant-nos especialment en la complexitat de l’aula multinivell.

Un cop finalitzades les sessions, he procedit al buidatge de la informació recollida. Aquest procés ha consistit a:

  • Identificar punts comuns: detectar aquelles pràctiques que tots els docents comparteixen però que no estaven formalitzades.

  • Categoritzar la informació: organitzar el discurs oral en blocs temàtics (gestió d’aula, seqüència d’activitats, criteris d’avaluació) per anar donant forma a l’estructura del document de metodologia.

  • Detectar “buits” de consens: identificar aspectes on les opinions són divergents per poder-los treballar en futures reunions i arribar a un acord unificat (OE.1.1).

L’experiència ha estat un repte de gestió de grups. Com a psicopedagoga en pràctiques, he hagut d’actuar com a “mirall”: retornar al claustre el que ells i elles mateixos/es deien per ajudar-los a veure la necessitat de documentar-ho. He après que el buidatge d’informació no és una tasca mecànica de transcripció, sinó un exercici d’interpretació i reflexió pedagògica.

La dificultat principal ha estat destriar l’anècdota de la categoria, assegurant que el document final no sigui una llista infinita d’activitats, sinó un marc funcional que reflecteixi la veritable identitat del centre. Aquesta fase és la base sobre la qual es construirà la cultura de l’acord documentat (OE.2), passant de “com ho fem” a “com hem decidit, com a centre, com ho volem fer”.

Per tal de garantir la fidelitat de les aportacions i no perdre cap matís del discurs del claustre, les sessions van ser enregistrades en àudio sota el consentiment previ dels participants. L’ús d’aquest suport ha estat clau per realitzar un buidatge exhaustiu, permetent-me centrar tota l’atenció en la dinamització i l’escolta activa durant el grup de discussió, sense la pressió d’haver de prendre notes detallades en temps real. Però per motius de protecció de dades, no compartiré aquest àudio al folio. Així que adjunto imatge de quan es va portar a terme el claustre.

Primera actuació: coordinació amb direcció (28 d’abril de 2026)

Bona nit a tots i totes!

La setmana passada, dimarts 28 d’abril, tal com estava establert a dins la meva temporització, vaig portar a terme la primera actuació del meu projecte: coordinar-me amb la direcció del centre.

L’objectiu d’aquesta trobada no era només revisar el contingut, sinó assegurar que la proposta estigui totalment alineada amb el Projecte Educatiu de Centre (PEC) i amb les necessitats organitzatives reals del CEIP Tramuntana. La xerrada va ser molt beneficiosa, dinàmica i gratificant, ja que vam poder posar a damunt la taula quins seran els “imprescindibles” a instaurar i posar en comú a l’escola.

Durant la sessió, vam posar el focus en com transformar la cultura oral del claustre en acords documentats que siguin realment funcionals (OG.2). La direcció va posar especial èmfasi en dos punts on la meva intervenció serà essencial:

  • L’acollida del nou professorat: com aquest document serà la “guia de supervivència” pedagògica per als docents que s’incorporin el curs vinent, garantint que la mobilitat no fragmenti l’aprenentatge dels infants.
  • La gestió de l’aula multinivell: hem validat els criteris d’unificació per als grups de dues edats, buscant estratègies que no sobrecarreguin els mestres, però que mantinguin l’educació de qualitat (OE.2). En aquest sentit, ens hem adonat que ens caldrà incorporar una nova feina per tal que tot tingui sentit. Volem distribuir els continguts de cicle del currículum per anys A i B, ja que ens trobem en una educació multinivell i no es poden dividir entre els cursos d’un mateix cicle.

Per poder-nos posar en marxa tenint en compte aquests dos anteriors punts essencials, vam fer un buidatge de prioritats a través d’una pluja d’idees (que adjunto en l’entrada).

Aquesta coordinació em va permetre entendre que el meu paper com a psicopedagoga en pràctiques va més enllà de la redacció tècnica; es tracta d’una tasca de mediació. He hagut de recollir les inquietuds de la direcció sobre l’estabilitat del centre i traduir-les en propostes metodològiques concretes. La validació de la direcció és el que “institucionalitza” el meu projecte, passant de ser un exercici acadèmic a esdevenir una eina real de canvi per al centre.

Sortim de la reunió amb el compromís de presentar els primers acords consensuats al pròxim claustre, per poder així començar amb la següent actuació: la dinamització de grups de discussió.

A continuació, podeu trobar imatges de la pluja d’idees (veureu que aquesta és desordenada i ara mateix té poc sentit, però a nosaltres ens ajuda a organitzar-nos i a tenir un camí):

Pluja d'idees pel projecte, pàgina 1. Pluja d'idees pel projecte, pàgina 2.

Diagnosi de la situació i disseny de la proposta de millora

1. Identificació del problema: la fragilitat de la memòria oral

La primera evidència recollida és la gran riquesa pedagògica que posseeix el claustre; hi ha un coneixement profund de l’alumnat i unes pràctiques d’aula consolidades. Tanmateix, el claustre i l’equip directiu han expressat la seva necessitat de posar per escrit les seves pràctiques educatives i així establir una línia de centre. En un context de centre amb una aula multinivell (dues edats mesclades) i un alumnat amb perfils inestables, aquesta manca de documentació genera una sensació d’inseguretat organitzativa tant per l’equip docent com per l’alumnat. El problema real no és la falta de mètode, sinó la seva invisibilitat, fet que posa en risc la continuïtat pedagògica cada vegada que hi ha un canvi en la plantilla docent.

2. La planificació de la millora: de la paraula a l’acord escrit

Davant d’aquesta situació, la intervenció s’ha planificat no com una imposició externa, sinó com un procés d’acompanyament i guiatge seguint la demanda del centre. La millora es concreta en la creació d’un full de ruta metodològic. No es tracta d’un document administratiu més, sinó d’un instrument funcional que té com a objectius:

  • Sistematitzar els acords que ja existeixen però que no estan escrits.
  • Garantir que, malgrat l’alta mobilitat del professorat prevista, qualsevol docent nou pugui entendre i mantenir la línia del centre des del primer dia.
  • Protegir el dret de l’infant a una educació coherent, evitant que el seu pas per l’escola sigui una suma de “bolets” metodològics segons el docent que li toqui.

3. Reflexió psicopedagògica

Com a psicopedagoga en pràctiques, el meu repte en aquesta fase és actuar com a facilitadora de consensos. He après que la millora no depèn de la quantitat de text redactat, sinó de la capacitat de transformar la cultura del diàleg en una cultura de l’acord documentat. La receptivitat del claustre és la nostra gran fortalesa, però la gestió del temps i la complexitat de l’aula de dues edats ens obliguen a ser molt realistes i pragmàtics en el disseny d’aquest full de ruta per assegurar que sigui realment funcional i perdurable.

La rebuda i acollida en els primers dies de pràctiques

Avui ha estat el meu primer dia de pràctiques i l’acollida ha estat molt agradable. M’he reunit amb la meva tutora i hem parlat de com encararem les pràctiques, destinant cada una de les 4h setmanals a una tasca en concret. Els dilluns observaré el pas de proves psicopedagògiques a alumnat, els dijous, en una de les hores assistiré a la reunió de l’equip de suport i a una altra hora, portaré a terme un taller de mediació de conflicte i comunicació no violenta conjuntament amb una altra mestra.

Pel que fa al centre i companys ja els conec, ja que és el centre on també treballo, tot i això, ara hauré de canviar la mirada a estudiant en alguns moments i això serà un repte i un aprenentatge alhora! Tinc moltes ganes de començar a fons i veure tot el que m’aportaran aquestes pràctiques 🙂

Expectatives envers el Pràcticum

Hola a tots i totes! Som na Júlia Pons i us volia explicar una mica les meves expectatives sobre les pràctiques. Tot i que les faré en el mateix centre on treballo, les portaré a terme des d’un altre vessant, fet que em permetrà enriquir la meva visió del centre.

Espero poder adquirir nous coneixements que em permetin eixamplar la meva mirada vers l’educació i que aquests m’ajudin a donar una millor experiència educativa al meu alumnat. A més a més, m’agradaria dominar millor el vocabulari més específic de la psicopedagogia. També m’interessa molt poder lligar les meves pràctiques amb el TFM, ja que aquest parteix d’un punt de necessitat del centre: la mediació i la gestió del conflicte orientada a la implantació de límits clars en l’alumnat. 

D’altra banda, crec que serà un repte per mi separar la part d’estudiant de la part professional que tinc al centre, però crec que em pot beneficiar i ajudar a veure diverses situacions des d’una altra mirada i perspectiva. Estic segura que tot plegat contribuirà al meu creixement com a persona i professional.