Júlia Pons Lluch

M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 2

Públic

Dimarts, 2 de juny de 2026

1. Visió de conjunt de les pràctiques realitzades

Mirant enrere, el Pràcticum al CEIP Tramuntana ha estat un procés d’immersió i aprenentatge global molt enriquidor. D’una banda, la línia principal d’intervenció ha estat de caràcter institucional, liderant el disseny, redacció participativa i posterior validació en claustre del full de ruta metodològic, un document viu que cohesionarà la pràctica educativa del centre de cara al setembre vinent. D’altra banda, aquesta estada també m’ha permès viure la realitat diària de la psicopedagogia en tota la seva transversalitat: he tingut l’oportunitat d’observar de primera mà l’aplicació del test WISC a diferents infants, participar en el seu procés de correcció posterior, i assistir a les reunions de l’equip de suport. En aquestes sessions hem abordat la gestió de casos altament delicats i he palpat la importància estratègica de coordinar-se amb serveis externs de salut mental, serveis socials o atenció primerenca.

Aquesta segona línia d’acció, més vinculada a l’avaluació individual i a la xarxa interdisciplinària, m’ha aportat un seguit de coneixements pràctics que sincerament no esperava rebre en aquestes pràctiques. M’ha permès descobrir aspectes procedimentals, de gestió de la vulnerabilitat i de coordinació institucional que és completament impossible viure o aprendre a través de les assignatures teòriques del màster. La realitat de veure com es gestiona la col·laboració d’un infant davant una prova formal, o com es prenen decisions crítiques en una reunió de suport enllaçant diferents serveis, ha superat qualsevol expectativa inicial i m’ha ofert un aprenentatge formatiu d’un valor incalculable.

2. Connexió de caràcter acadèmic: El vincle amb el TFM

Donat que el meu recorregut acadèmic va iniciar-se fa quatre anys amb la realització de les assignatures teòriques del màster, la connexió més autèntica, viva i significativa durant aquest Pràcticum s’ha produït amb l’elaboració paral·lela del meu Treball de Final de Màster (TFM). S’ha generat una retroalimentació constant i bidireccional: la investigació i la fonamentació teòrica que anava desenvolupant per al TFM sobre la gestió de conflictes al context escolar han estat la base directa que m’ha permès nodrir, acotar i dissenyar la línia d’actuació integrada al full de ruta. Alhora, l’assistència a les reunions d’equip de suport per tractar casos delicats ha enriquit profundament la mirada del meu TFM, dotant-me de referents reals sobre com la teoria de la intervenció psicopedagògica es tradueix en decisions complexes a la pràctica.

3. Reflexió crítica i valoració personal sobre les competències desenvolupades

Aquest Pràcticum ha marcat un abans i un després en la meva identitat professional. He pogut desplegar i consolidar competències clau des d’una doble vessant: d’una banda, les de caràcter sistèmic i comunitari (l’anàlisi institucional, l’autonomia pedagògica lligada al Decret 41/2025 i la cultura de l’acord), i d’una altra, les competències més diagnòstiques (avaluació psicopedagògica individual i xarxa interdisciplinària). Des d’una mirada crítica, el gran repte ha estat conviure amb la meva identitat com a mestra del centre i com a psicopedagoga en pràctiques, un equilibri que m’ha ensenyat a actuar amb màxima ètica, confidencialitat i empatia. Acabo amb la seguretat que el full de ruta continuarà creixent el curs vinent i amb una visió integral, humana i rigorosa del que significa exercir la psicopedagogia.

M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 2

Públic

Dimarts, 2 de juny de 2026

1. Descripció de l’activitat

Aquesta passat dimarts hem dut a terme l’acte de cloenda i validació del projecte: la presentació oficial del full de ruta metodològic davant el claustre del CEIP Tramuntana. L’activitat s’ha estructurat en dues fases. En primer lloc, vaig realitzar una exposició detallada al professorat, on vaig desgranar l’estructura final del document, posant èmfasi en els acords de convivència i la seqüenciació de l’oralitat. En segon lloc, vam procedir a l’avaluació formal de la intervenció. Per fer-ho, vam repartir les graelles d’assoliment d’objectius (nivells excel·lent, avançat i inicial) i, organitzats per parelles, els docents van valorar el grau de compliment dels indicadors proposats. La sessió va transcórrer de manera molt satisfactòria. El professorat va participar activament en l’avaluació i va manifestar de forma unànime la gran utilitat que tindrà el document com a guia d’estructura i acollida per al curs que ve.

2. Objectius relacionats amb l’activitat

Aquesta activitat d’avaluació final és la prova directa de l’assoliment de l’O.E.2.2, ja que l’acte de validar el document en claustre tanca definitivament la transició cap a una cultura de l’acord documentat. D’altra banda, el feedback positiu sobre la funcionalitat del text respon a l’O.E.2.1: el professorat ha reconegut el full de ruta com l’eina pràctica i accessible que l’escola necessitava per garantir la coherència pedagògica. Finalment, la realització de l’avaluació col·laborativa mitjançant les graelles d’objectius ha permès objectivar els resultats de la intervenció, demostrant que s’ha aconseguit recollir i organitzar tota la informació metodològica que abans es trobava dispersa o desorganitzada (O.E.1.1).

3. Reflexió personal

Com a futura psicopedagoga, aquesta sessió ha estat un aprenentatge sobre l’avaluació participativa. Entendre l’avaluació no com un tràmit burocràtic final, sinó com un espai de reflexió compartida, ha donat un valor afegit a la intervenció. Veure com els mestres debatien per parelles sobre els indicadors d’assoliment m’ha confirmat que el full de ruta ja no és “el meu projecte”, sinó que ha passat a ser un actiu del centre.  Aquest procés de validació i la unificació de criteris respon de manera directa al Decret 41/2025, d’1 d’agost, pel qual s’estableixen l’ordenació i el currículum de l’educació primària a les Illes Balears; aquest marc legal insta els centres a fer ús de la seva autonomia pedagògica per coordinar accions que assegurin el desenvolupament competencial de l’alumnat a través d’una línia educativa coherent i de qualitat. La intervenció ha servit així com a catalitzador per a una regulació institucional emparada en la normativa autonòmica real.

4. Les evidències

• Graelles d’avaluació dels objectius del projecte complimentades pel professorat per parelles.

5. L’avaluació de la intervenció o les activitats

L’avaluació d’aquesta jornada final és molt positiva. L’ús de les graelles d’objectius ha estat un encert metodològic, ja que ha permès quantificar i qualificar l’èxit de la intervenció d’una manera clara i compartida. Les dades recollides a les graelles situen la gran majoria dels indicadors en el nivell excel·lent, especialment pel que fa a la sistematització de la pràctica oral i la utilitat del document. L’alta satisfacció mostrada pel claustre és l’indicador de qualitat més gran que podíem obtenir, garantint que el projecte té una base sòlida per ser sostenible en el temps.

6. Observacions personals

Tanco aquest diari de pràctiques amb una sensació de plenitud i empoderament professional difícil de descriure. Presentar el fruit de tantes hores de feina i veure com els meus companys i companyes del claustre n’agraeixen la utilitat per al futur de l’escola ha estat el millor reconeixement possible. Acabo les pràctiques amb la seguretat que el CEIP Tramuntana queda amb una estructura més forta i amb la convicció personal que el diàleg, el rigor i l’empatia són les millors eines de la psicopedagogia.

7. Bibliografia

Decret 41/2025, d’1 d’agost, pel qual s’estableixen l’ordenació i el currículum de l’educació primària a les Illes Balears. https://www.caib.es/sites/lomloe/ca/prim_normativa/

M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 2

Públic

Dimarts, 19 de maig de 2026

1. Descripció de l’activitat

Aquesta setmana continuo endinsada en la redacció tècnica del full de ruta metodològic, fent el buidatge de la informació recollida en els enregistraments dels claustres passats. Durant aquest procés d’escriptura, analitzant conjuntament la informació amb la meva tutora de pràctiques i amb el claustre, ens hem adonat d’una mancança crítica a l’escola: la manca d’un criteri unificat en la resolució de conflictes, un aspecte que ha generat força tensions al centre al llarg d’aquest curs. Davant d’això, hem decidit que el document no podia mirar cap a un altre costat. Hem passat moltes hores de feina intensa (estirant les jornades fora de l’horari lectiu) per dissenyar i planificar un nou claustre pedagògic extraordinari. Aquesta sessió es planteja com un espai de trobada per debatre i tancar una línia d’actuació comuna davant els conflictes, la qual s’integrarà immediatament com un pilar fonamental del document del projecte.

2. Objectius relacionats amb l’activitat

En primer lloc, el fet d’organitzar un claustre específic per abordar la convivència respon directament a la necessitat de recollir i consensuar aquelles estratègies que es duien a terme de forma oral o desorganitzada (O.E.2.1); el dia a dia demostra que cada mestre actuava segons el seu propi criteri i que cal unificar la mirada.

En segon lloc, la planificació d’aquesta sessió de treball conjunt és l’eina per guiar l’equip docent cap a la presa de decisions i el pacte d’acords (O.E.1.1), aprofitant la forta feina metodològica que la Cap d’Estudis ja havia iniciat al centre.

Finalment, incloure la resolució de conflictes en el Full de Ruta és l’única manera de transformar la cultura del diàleg en una cultura de l’acord documentat (O.E.2.2). No estem fent un document per “complir”, sinó una estructura organitzativa real: en definir com l’escola actua davant un conflicte, estem creant la base que permetrà que l’infant rebi una educació coherent i de qualitat en el seu pas pel centre (O.E.2.1), ja que la coherència pedagògica és indissociable d’un clima d’aula segur i previsible.

3. Reflexió personal 

Com a futura psicopedagoga, aquesta setmana m’ha servit per entendre que un projecte d’intervenció mai és una línia recta, sinó un procés viu. Des d’una perspectiva de l’assessorament psicopedagògic institucional, l’acte de redactar el full de ruta ha funcionat com un “document mediador”. No és només un paper on s’escriu, ha actuat com un mirall que ha fet emergir un problema real (el buit en la gestió de conflictes).

La potència d’aquesta eina de canvi, com s’està movent tot a nivell de centre gràcies a les converses de claustre, demostra que el document té la capacitat d’impulsar l’autoavaluació de la mateixa escola. Si ens haguéssim limitat a documentar el que ja funcionava bé, hauríem fet una feina estètica, però no transformadora. La vertadera qualitat de la intervenció es dona quan ajudem el sistema-escola a mirar les seves contradiccions i a regular-se des del consens.

A més a més, és de vital importància fer front als problemes de convivència i conflicte d’un centre, ja que com bé diu Tirado Ramos (2021), un ambient de respecte a l’aula és una condició necessària i imprescindible per tal que els infants progressin en els seus aprenentatges.

4. Les evidències

• Diari de reunions de coordinació “extraescolars” mantingudes amb la Cap d’Estudis.

5. L’avaluació de la intervenció o les activitats

L’avaluació d’aquesta fase és altament positiva i encoratjadora. Tot i que aquesta desviació del pla inicial suposa més càrrega de feina, la plasticitat del projecte per adaptar-se a una necessitat tan urgent és un indicador d’èxit. L’aliança amb la cap d’estudis ha estat el motor que ha fet viable aquesta ampliació, el seu lideratge pedagògic i la meva mirada han encaixat perfectament per donar una resposta ràpida a un problema que estava afectant el benestar de l’escola.

6. Observacions personals

Aquesta setmana estic experimentant el que realment significa “fer escola”. Treballar col·laborativament amb la meva tutora, compartint reflexions fora d’hores, està sent un aprenentatge brutal sobre el lideratge educatiu. M’he adonat d’una paradoxa: de vegades, els claustres assumeixen que tenen acords pel simple fet de parlar-ne en els passadissos, però aquesta “falsa sensació de consens” es trenca quan sorgeixen les dificultats del dia a dia. Malgrat el cansament físic de portar aquest ritme tan intens, em sento molt satisfeta de veure que el nostre projecte s’està convertit en l’àncora que el CEIP Tramuntana necessita per aconseguir una pau i coherència metodològica real.

7. Bibliografia 

Tirado Ramos, M. (2021). Escuelas que enseñan: el conocimiento sí importa. Editorial Círculo Rojo.

M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 2

Públic

Dijous, 7 de maig de 2026

1. Descripció de l’activitat

Aquesta setmana he iniciat formalment la redacció tècnica del full de ruta metodològic. Després de les sessions de discussió i buidatge amb el claustre, aquest pas suposa un repte de síntesi important: es tracta de recollir tota la riquesa oral i les pràctiques compartides pel professorat per convertir-les en un document marc accessible i funcional. Per coordinar aquesta fase, estic mantenint reunions de treball periòdiques amb la meva tutora de pràctiques. La seva doble vessant com a psicopedagoga i cap d’estudis aporta una visió estratègica incalculable al projecte, ella ja havia iniciat una tasca intensa de revisió metodològica al centre, i el meu projecte s’ha convertit en l’eina per consolidar, donar forma i sistematitzar tota aquesta feina prèvia, deixant l’esborrany de redacció en marxa.

2. Objectius relacionats amb l’activitat

En primer lloc, el fet de començar a plasmar per escrit els criteris pedagògics consensuats respon directament a l’O.E.2.2, ja que estem materialitzant el camí del centre cap a una cultura de l’acord documentat. En segon lloc, la tria de l’estructura i el llenguatge del document es vincula amb l’O.E.2.1, atès que el disseny busca garantir la funcionalitat i utilitat real de la guia per al dia a dia de l’escola, evitant que esdevingui un text merament teòric. Finalment, la sistematització de la feina prèvia iniciada per la cap d’estudis s’alinea amb l’O.E.1.1, aconseguint recollir, ordenar i donar coherència a la informació metodològica que fins ara es trobava dispersa.

3. Reflexió personal

Posar per escrit els criteris pedagògics (fruit del consens del claustre i del guiatge de la direcció) està generant un fenomen molt interessant: el document no es percep com un producte “final” i estàtic, sinó com un procés actiu que ja està aportant una sensació d’ordre, seguretat jurídica i estabilitat pedagògica a l’escola. Estem creant, de fet, la memòria del CEIP Tramuntana. Com afirmen Planes et al., (2007),  el treball de l’assessor en col·laboració amb l’equip directiu ha de servir per formalitzar estructures de treball escrites, només quan els acords es documenten de forma clara, l’escola guanya estabilitat organitzativa i s’assegura que el projecte educatiu tingui continuïtat més enllà de les persones que el componen en un moment precís.

4. Les evidències

• Captura de pantalla de l’entorn de treball digital amb el document del “full de ruta metodològic” iniciat i indexat (veureu que es diu metodologia i no full de ruta metodològic, perquè finalment l’hem anomenat així al claustre)

5. L’avaluació de la intervenció o les activitats

L’avaluació d’aquesta fase de redacció és altament positiva. El principal indicador d’èxit és la gran sintonia i coordinació amb la tutora de pràctiques, la qual cosa garanteix que el document estigui perfectament alineat amb la visió de futur de la direcció del centre. Tot i que el buidatge de tanta informació i l’acotació del text dins els terminis establerts ha suposat un handicap temporal i un esforç de síntesi notable, la solidesa que està agafant l’esborrany avalua la viabilitat de la intervenció.

6. Observacions personals

Veure com les idees de les reunions comencen a prendre forma escrita genera una gran satisfacció personal, i la tasca està sent, sense cap dubte, molt enriquidora i motivadora. La doble identitat de la meva tutora em transmet molta seguretat, i aquestes reunions s’han convertit en espais de reflexió molt fructuosos. Sóc conscient de la potència d’aquesta eina: aquest full de ruta no només ordenarà el present, sinó que serà el llegat que garantirà la continuïtat de la línia educativa de la meva escola. La satisfacció està sent molt més gran que el cansament.

7. Bibliografia

Planes, L., Moliné, B., & Bonals, J. (2017). L’educació pel desenvolupament com a marc per a un altre assessorament possible. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, (46), 36-39.

M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 2

Públic

Dimarts i dimecres, 5 i 6 de maig de 2026

1. Descripció de l’activitat

L’activitat central d’aquesta setmana ha estat la dinamització dels grups de discussió amb l’equip docent, duts a terme els dies 5 i 6 de maig de 2026. L’objectiu era recollir les estratègies d’ensenyament-aprenentatge que s’apliquen actualment al centre de forma fragmentada o oral. Per fer-ho, vaig dissenyar una dinàmica participativa on els mestres van expressar què fan i per què ho fan, centrant-nos en la complexitat de l’aula multinivell. Un cop finalitzades les sessions, vaig procedir al buidatge exhaustiu de la informació mitjançant tres accions: identificar punts comuns compartits no formalitzats, categoritzar el discurs oral en blocs temàtics (gestió d’aula, seqüència d’activitats i criteris d’avaluació) i detectar “buits” de consens on les opinions eren divergents per treballar-les en el futur. Per garantir la fidelitat de les aportacions i assegurar l’escolta activa, les sessions van ser enregistrades en àudio amb el consentiment previ del claustre.

2. Objectius relacionats amb l’activitat

En primer lloc, el disseny d’aquesta dinàmica i la detecció de “buits” de consens respon directament a l’O.E.1.1, ja que ens permet identificar aquells aspectes metodològics desorganitzats o divergents per poder-los unificar. En segon lloc, aquesta fase posa els fonaments de l’O.E.2.2 (cultura de l’acord documentat), transformant la pràctica oral i individual del professorat en les bases d’un document marc institucional comú. Finalment, la categorització de la informació en blocs temàtics funcionals s’enllaça amb l’O.E.2.1, garantint que el futur text no sigui una llista infinita d’anècdotes, sinó una guia pràctica i accessible per al dia a dia del centre.

3. Reflexió personal

Aquesta setmana ha estat un autèntic repte de gestió de grups i m’ha fet madurar en aquest rol. He hagut d’actuar com a “mirall”: retornar al claustre les seves pròpies paraules per ajudar-los a veure la necessitat d’ordenar-les. He après que el buidatge no és una transcripció mecànica, sinó un exercici d’interpretació i reflexió pedagògica on cal destriar l’anècdota de la categoria per reflectir la veritable identitat de l’escola. Aquesta recollida de dades i debat al voltant de la complexitat de l’aula multinivell respon de manera directa a les directrius del Decret 41/2025, d’1 d’agost, de les Illes Balears. Aquest marc regulador determina que per garantir una vertadera inclusió i atenció a la diversitat, els equips docents han de dissenyar de forma coordinada entorns d’aprenentatge basats en principis metodològics comuns. La dinamització del grup ha permès, precisament, donar resposta d’unificació a aquesta exigència normativa.

4. Les evidències

• Fotografies de les sessions de treball i dinamització dels grups de discussió amb el claustre.

• Arxiu d’enregistrament d’àudio de la sessió (amb prèvia autorització del professorat).

5. L’avaluació de la intervenció o les activitats

L’avaluació d’aquesta fase és altament positiva. L’ús del suport d’àudio ha estat un encert metodològic clau que ha permès avaluar positivament la qualitat de la recollida de dades, ja que va alliberar-me de la pressió de prendre notes i em va permetre centrar-me en la moderació. La participació del claustre ha estat excel·lent.  La principal dificultat (gestionar la divergència d’opinions) s’ha transformat en una oportunitat gràcies a la identificació clara dels “buits de consens”, que seran el punt de partida de les properes reunions.

6. Observacions personals

Com a psicopedagoga en pràctiques, viure aquest procés des de dins m’ha resultat molt enriquidor i motivador. Veure com els meus companys i companyes de claustre s’implicaven a fons a analitzar la seva pròpia pràctica ha estat molt satisfactori. Tot i que destriar tanta informació i categoritzar-la ha suposat molta feina, la sensació que estem passant del “com ho fem de manera aïllada” al “com hem decidit com a centre que ho volem fer” compensa tot l’esforç.

7. Bibliografia

Decret 41/2025, d’1 d’agost, pel qual s’estableixen l’ordenació i el currículum d’educació primària a les Illes Balears. Butlletí Oficial de les Illes Balears, 103, de 4 d’agost de 2025. https://www.caib.es/sites/institutestudisautonomics/ca/n/decret_412025_da1_daagost_pel_qual_saestableixen_laordenacia_i_el_curraculum_de_laeducacia_primaria_de_les_illes_balears/

M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 2

Públic

Dimarts, 28 d’abril de 2026

1. Descripció de l’activitat

El dimarts 28 d’abril, seguint la temporització prevista, vaig dur a terme la primera actuació de la meva intervenció: una reunió de coordinació amb la direcció del centre. L’objectiu de la trobada era revisar la proposta i assegurar que estigués alineada amb les necessitats reals del CEIP Tramuntana. Durant la sessió, vam definir com a objectius clau del document l’acollida del nou professorat i la gestió de l’aula multinivell. En aquest sentit, vam detectar la necessitat estratègica de distribuir els continguts curriculars per anys A i B, evitant la fragmentació en els grups de dues edats. Per establir les prioritats del document, vam realitzar una pluja d’idees conjunta com a punt de partida per a la següent fase: els grups de discussió amb el claustre.

2. Objectius relacionats amb l’activitat

Aquesta primera presa de contacte respon directament a l’O.E.1.1, ja que va permetre realitzar una primera pluja d’idees per començar a endreçar i recollir la informació metodològica que es trobava dispersa al centre. Així mateix, el focus posat en la creació de la guia d’acollida i la unificació de criteris per a l’aula multinivell s’enllaça amb l’O.E.2.1, garantint des del primer minut que el full de ruta sigui un document pràctic, accessible i funcional per al professorat. Finalment, la validació de la direcció posa les bases de l’O.E.2.2, iniciant formalment el camí del centre cap a una cultura de l’acord documentat i institucionalitzat.

3. Reflexió personal

Aquesta coordinació em va permetre entendre que el paper de la psicopedagoga va molt més enllà de la redacció tècnica, es tracta d’una tasca essencial de mediació i lideratge distribuït. He hagut de recollir les inquietuds de la direcció sobre l’estabilitat de l’escola i traduir-les en propostes metodològiques concretes. Aquesta línia de treball neix en total coherència amb el Projecte Educatiu de Centre (PEC) del CEIP Tramuntana (2024), el qual explicita com a objectiu prioritari d’escola l’establiment de mecanismes de coordinació docent i l’atenció a la diversitat en entorns multinivell. Lligar la meva intervenció a les directrius fixades en el PEC és el que “institucionalitza” el projecte, fent que passi de ser un mer exercici acadèmic de pràctiques a esdevenir una eina real de transformació per al centre.

4. Les evidències

• Imatges del document físic o digital on es va recollir la pluja d’idees i el buidatge de prioritats amb la direcció.

5. L’avaluació de la intervenció o les activitats

L’avaluació d’aquesta primera sessió és altament gratificant i positiva. La reunió va ser molt beneficiosa i dinàmica, actuant com un motor de motivació inicial. El principal indicador d’èxit ha estat la capacitat d’adaptació del projecte a les necessitats reals del centre, aconseguint incorporar la distribució dels continguts per anys A i B, una millora imprescindible per a l’educació multinivell que no s’havia previst inicialment. Tot i que la pluja d’idees va resultar lògicament desordenada en un primer moment, ha estat totalment viable per marcar un camí clar d’actuació.

6. Observacions personals

Sortir d’aquesta reunió amb el compromís ferm de la direcció de presentar els primers acords al pròxim claustre em dona una gran seguretat professional. Redactar aquesta primera entrada em fa ser conscient de la responsabilitat que suposa crear una “guia pedagògica” que protegirà el dret de l’infant a un aprenentatge coherent, independentment dels canvis de plantilla de l’escola. Començo el diari amb molta energia i amb la sensació que el projecte té un sentit real de ser.

7. Bibliografia

CEIP Tramuntana. (2024). Projecte Educatiu de Centre (PEC). Document institucional no publicat.

M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 2

Públic

1. Identificació del problema: la fragilitat de la memòria oral

La primera evidència recollida és la gran riquesa pedagògica que posseeix el claustre; hi ha un coneixement profund de l’alumnat i unes pràctiques d’aula consolidades. Tanmateix, el claustre i l’equip directiu han expressat la seva necessitat de posar per escrit les seves pràctiques educatives i així establir una línia de centre. En un context de centre amb una aula multinivell (dues edats mesclades) i un alumnat amb perfils inestables, aquesta manca de documentació genera una sensació d’inseguretat organitzativa tant per l’equip docent com per l’alumnat. El problema real no és la falta de mètode, sinó la seva invisibilitat, fet que posa en risc la continuïtat pedagògica cada vegada que hi ha un canvi en la plantilla docent.

2. La planificació de la millora: de la paraula a l’acord escrit

Davant d’aquesta situació, la intervenció s’ha planificat no com una imposició externa, sinó com un procés d’acompanyament i guiatge seguint la demanda del centre. La millora es concreta en la creació d’un full de ruta metodològic. No es tracta d’un document administratiu més, sinó d’un instrument funcional que té com a objectius:

• Sistematitzar els acords que ja existeixen però que no estan escrits.
• Garantir que, malgrat l’alta mobilitat del professorat prevista, qualsevol docent nou pugui entendre i mantenir la línia del centre des del primer dia.
• Protegir el dret de l’infant a una educació coherent, evitant que el seu pas per l’escola sigui una suma de “bolets” metodològics segons el docent que li toqui.

3. Reflexió psicopedagògica

Com a psicopedagoga en pràctiques, el meu repte en aquesta fase és actuar com a facilitadora de consensos. He après que la millora no depèn de la quantitat de text redactat, sinó de la capacitat de transformar la cultura del diàleg en una cultura de l’acord documentat. La receptivitat del claustre és la nostra gran fortalesa, però la gestió del temps i la complexitat de l’aula de dues edats ens obliguen a ser molt realistes i pragmàtics en el disseny d’aquest full de ruta per assegurar que sigui realment funcional i perdurable.

M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 2

Públic

Bona tarda!

Adjunto la meva presentació de la detecció i anàlisi de necessitats del CEIP Tramuntana.

https://canva.link/ep5sb1ef51r1iwc

Gràcies!